Primer accedim a la pagina http://dcvb.iecat.net/
I seguidament en el buscador de la pagina un posa les paraules que s'han de buscar.
Exemples:·bajoca
·vericat
·llegüet
·amollar
Bajoca|| 1. Clovella llarguera que conté els grans o bessons de les plantes lleguminoses (Cat., Bal.); cast. vaina. Cinc pèsols hey havia dins sa bajoca, Roq. 13.
|| 2. El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía. Es molt freqüent l'arròs en bajoques seques o tendres, Martínez Folkl. Val. i, 36.
|| 3. Pebre que no és coent (Benilloba, Biar).
|| 4. Poncella, flor encara no desclosa (Llucmajor); cast. capullo.
|| 5. m. i f. Beneitot, persona de poc seny (Cat., Al., Bal.); cast. babieca, necio. La fembra que ha per marit una bajoca e una bestia, Eximenis Dones 22 (ap. Aguiló Dicc.). Tenia un fiy, bajoca de tot, Alcover Rond. i, 21. En lloch de pendre pesar..., com una bajoca es ria y dels fadrins se burlava, Martí G., Troços 74.
Loc.
—Esser com un campanar de bajoques: anar massa adornat, carregat de flocs (Urgell, Val.).
Fon.: bəʒɔ́kə (pir-or., or., bal.); baʒɔ́kɛ (Ll., Urgell, Falset); baјʒɔ́ka (Ascó, Tortosa); baјʒɔ́kɛ (Bot, Vinaròs); baʧɔ́ka (Val.); baʒɔ́ka (Dénia); baʤɔ́ka (Llucena); bágɔ́kɔ (Gandia, El Pinós, Campello); baʤɔ́kɛ (Alcoi).
Etim.: probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia (V. bajà); però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.
VericatLlin. existent a Barc., Santa Bàrbara, Tortosa, Xerta, La Sénia, Canet lo Roig, Traiguera, etc. Hi ha la variant Vericart a Benicarló.
LlegüetNo s'ha trobat cap entrada que coincideixi amb aquesta paraula.
Amollarv. tr.: cast. aflojar, soltar.
I. Deixar anar, disminuint l'atesament. Amollar-se un arbre: abaixar-se de les branques per l'excés de fruita o per altra causa (Mall.).—Especialment:
|| 1. nàut. a) Deixar sense subjectar un estrai o una burda, per donar-li pintura o quitrà (Mall.).—b) Deixar anar la vela fins que tingui el moviment necessari per pendre el vent com cal (Costes de Llevant i de Ponent).
|| 2. Fer tornar moll o fluix. «Amollar-se el vi»: esbravar-se (Tortosa).
|| 3. met. a) Cedir, minvar d'intensitat (Falset, Valls).—b) Cedir, deixar de mantenir una imposició de la voluntat. «En vista que anava a perdre, va amollar» (Empordà, Valls, Barcelona, Urgell, Lleida, Tortosa, Mall., Men.).—c) Cedir, deixar de cobrar a algú una part d'allò que havia de pagar. «Vos amollaré dos cèntims, perque sou vós» (Men.).
II. Deixar anar una cosa que es tenia agafada. «No amollis la corda, o si no, caurà tot» (Barc., Valls, Val., Mall., Men., Eiv.). «No amolle la gran obra!» (Castelló). No es mou ni pipelleja, ni amolla el pal que porta, Alcover Poem. Bíbl., 74. Es fàcil que ses àncores amollun, Ruyra Pinya, ii, 71.
III. Deixar anar una cosa que es retenia. Però en canvi amollen coets y bombes, Pons Llar 48. Especialment:
|| 1. Posar en llibertat. Es dissaptes, en mollar, [en deixar la feina], molts troten tot es camí, glosada mall. (Llevant, 11-3-1922). La Mort... digué an es jay: “Amollaume, y no vos diré res”, Alcover, Rond. iv, 123.
|| 2. Baixar una corda o altra cosa que es té agafada i es deixa anar pel seu pes. Es capità, mentres amollava corda, la va estendre com qui calar una aumadrava, Ignor. 2. Los diu que li llevin es claus [al Sant Crist] i que l'amollin a poc poc, fins que ès abaix, Alcover Cont. 188.
|| 3. Dir (una cosa que es retenia o que s'havia de retenir). Quant prou hagué mirat, amollà aquesta pregunta, Roq. 3. Aquell missè que... amollà un discurs ple de lleys y de retòriques, Ignor. 17. Mesclam termes raros y forasters y los amollam a lo millor sense temermosne, Penya Mos. iii, 216. Mira quina idea que m'ès venguda!—Veiam, amolla-li! Alcover Cont. 2.
|| 4. Expel·lir l'excrement o una ventositat (Tortosa, Mall., Men.).
|| 5. Donar diners o fer altre obsequi (Mall., Men.).
|| 6. refl. Adquirir agilitat o facilitat per expressar-se o per fer alguna cosa; deixar l'empegueïdura o altre motiu d'aturament (Mall., Men.).
|| 7. refl. Dir mentides, exagerar (Tortosa).
|| 8. refl. Arrancar a córrer. «Va amollar-se el cavall i en menos d'una hora va arribar al poble» (Tortosa).
Loc.
—«Som mullers, i hem d'amollar»: ho diuen les dones per significar que han de cedir encara que tinguin raó (Llofriu).
Fon.: əmuʎá (pir-or., or., men., eiv.); amoʎá (occ., Maestrat); amoʎáɾ (Val., Cast., Al.); əmoʎá (mall.); amuʎá (alg.).
Conjug.: regular segons el model per cantar. En les formes en què l'accent recau damunt la o, aquesta és ɔ́.
Etim.: del llatí *admŏllĭare, ‘afluixar’.
Aquest es el diccionari més sencill però no tan eficas.
Posat en funcionament el maig de 1999, el Parc Eòlic de Les Colladetes està ubicat a les rodalies de El Perelló (Baix Ebre). El paratge on es troba situat permet diferents ampliacions del parc.
